Els primers pintors potser eren Neandertals.

Un nou estudi realitzat a 11 coves, entre elles la conegudíssima cova d'Altamira, presenta evidències que les pintures que s'hi troben datarien de fa 40.800 anys enrere, 15.000 anys abans del que havien demostrat estudis anteriors. Això significaria que la creativitat artística podria haver estat desenvolupada per homínids de l'espècies neanderthalensis enlloc de l'homo sàpiens.

Segons informa la revista Science, la tècnica de datació que s'ha utilitzat en aquest últim experiment ha estat la datació amb Urani, enlloc de la datació amb carboni. Fins ara les pintures rupestres més antigues , que dataven de fa 32.000 a 35.000 anys enrere i es troben a França a la localitat de Chauvet.



Imatge: Cova del "castillo". Les empremtes dels palmells daten de fa 37.300 anys i el disc vermell de fa 40.600 anys, éssent aquestes les pintures més antigues d'Europa en l'actualitat.

Aquest estudi ha estat co-dirigit per l'antròpòleg Joao Zilhao de l'Universitat de Barcelona, que exposa que les pintures rupestres són "un dels exemples més exquisits del comportament simbòlic humà". Podeu trobar més informació a l'article publicat per la revista quo i al blog wired sience (in English!).

Tempesta de sorra del 12 de juny de 2012

Barcelona va viure ahir un fenòmen curiós i difícil de descriure: una tempesta de sorra fora del comú. No tota la ciutat se'n va poder adonar, ja que la seva afectació va ser molt puntual i es va localitzar al barri de la Barceloneta. Pel que es veu a la següent seqüència de fotos extreta del blog llampecs, la tempesta situada al mar, va entrar a la platja amb força, arrossegant gran quantitat de sorra que va deixar el barri enmig d'un gran núvol de pols durant més de 30 minuts.

El més curiós del fet, és que aquest fenòmen es va produir en un dia en que els núvols no van aparèixer al cel durant tot el dia fins al moment en que es va produir la tempesta. Els meteoròlegs definirien aquest fenòmen com a mànega de mar en cas que estigués associat a la presència de cumulonimbus al cel, però aquesta no va ser la situació que es produï ahir a la tarda.

En tot cas va ser un fenòmen extrany i per investigar. A la següent notícia de la vanguardia en parlen i veureu les opinions que alguns usuaris de twitter van deixar en el moment de l'experiència.

Energies alternatives per a la mobilitat del dia a dia

L’atmosfera rep dia dia càrregues massives de gasos contaminants provinents de fàbriques, centrals tèrmiques entre d’altres i vehicles que funcionen amb combustibles fòssils, tot i que sempre hi ha alternatives. Avui parlarem de l’alternativa a la gasolina i al gasoil, els cotxes d’hidrogen.

Al museu, dins d’un taller anomenat l’Energia que ens mou es realitza un experiment on es dóna a conèixer a les famílies que venen el funcionament simplificat d’un cotxe d’hidrogen. Fa anys que els cotxes elèctrics funcionen, i actualment ja són més de 2,5 milions d vehicles híbrids (funcionen al 50% amb bateries elèctriques, contaminant l meitat que un vehicle normal) els que circulaven a nivell mundial, sent Estats Units els país que més nombre en presenta.

A nivell estatal també tenim exemples de l’ús i l’evolució d’aquests vehicles. Des del 2003 a Barcelona circulen 3 autobusos que circulen amb aquesta tecnologia, i amb els anys s’ha incrementat moltíssim l’ús dels busos que funcionen amb hidrogen. A la pàgina de TMB, en aquest enllaç, en trobeu més informació. 

També, hi ha empreses com Hynergreen, que estan comercialitzen i expandint el mercat de cotxes d’hidrogen al nostre país. En aquesta notícia de 2010 ens parla d’algunes ciutats que compten amb vehicles i estacions d’aquest estil. El funcionament d’aquests transports és senzill. Es tracta d’una bateria amb electricitat, on es produeix la hidròlisi de l’aigua. D’aquesta manera s’obté hidrogen, tot seguit es combina l’hidrogen amb l’oxigen formant aigua, i donant electrons que són els que proporcionen energia per moure el cotxe. Els cotxes però tenen una bateria d’ús limitat, i s’han de carregar a les estacions habilitades, que solen funcionar també amb energies alternatives (solar, per exemple). A la següent notícia ens parla d’algunes ciutats que compten amb vehicles i estacions d’aquest estil.

Les perspectives de futur respecte aquest tipus de motors es mantenen optimistes, esperant que d’aquí a uns any ho facin servir vaixells, i tranvies. Esperem que funcioni!

PD: Per a més informació relacionada amb l'article podeu consultar els 3 enllaços que apareixen a continuació:

- Projecte CUTE, on s'explica com funcionen alguns dels autobusos de TMB, que fan servir hidrogen com a combustible, en vídeo o en pdf.

- Pàgina web de Hidrogen cars now, empresa dedicada a la comercialització d'aquest vehicles.

Rumbo a Río +20

Las Conferencias de Naciones Unidas sobre el Medio ambiente y el Desarrollo, también conocidas como las Cumbres de la Tierra, fueron unas cumbres internacionales sin precedentes que tuvieron lugar en Estocolmo (Suecia) del 5 al 16 de junio de 1972, Río de Janeiro (ciudad) (Brasil) del 2 de junio al 13 de junio de 1992 y en Johannesburgo (Sudáfrica) del 23 de agosto al 5 de septiembre del 2002.


En la Cumbre de la Tierra de Río de Janeiro, participaron 172 gobiernos, entre ellos 108 jefes de Estado o de Gobierno.

Los temas tratados eran:

• El escrutinio sistemático de patrones de producción — especialmente de la producción de componentes tóxicos como el plomo en la gasolina y los residuos contaminantes.
• La busqueda de fuentes alternativas de energía para el uso de combustibles fósiles, vinculados al cambio climático global.
• El apoyo al transporte público para reducir las emisiones de los vehículos, la congestión en las ciudades y los problemas de salud causado por la polución.
• La discusión y solución de la creciente escasez de agua.

El principal logro de la conferencia fue el acuerdo sobre la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre el Cambio Climático, que más tarde llevaría al Protocolo de Kioto sobre el cambio climático, importantísimo para regular las emisiones de gases de efecto invernadero en los païses desarrollados

Este año la Cumbre se vuelve a celebrar en Río de Janeiro otra vez bajo el lema "Rumbo a Río", y los principales temas a tratar son:

1. Energía Sostenible (Green economy) bajo el contexto de sostenibilidad y erradicación de la pobreza.
2. Marco institucional sobre desarrollo sustentable.

Será interesante ir siguiendo la Cumbre y las ideas que se proponen o temas a tratar, por eso, os dejo la dirección de la página oficial de la Cumbre con toda la información respecto al evento y un poco más.

 http://rio20.net/

Espero que sea de vuestro interés ;)

Animals sorprenents (I)

Per als amants dels animals o de les curiositats que ens pot oferir la natura, inaugurem una nova secció en la qual anirem penjant diferents estratègies que els éssers vius fan servir per a sobreviure i que poden arribar a ser sorprenents!

Per començar, compartim aquesta publicació de la revista Quo. Els éssers vius són capaços de desenvolupar els mecanismes més curiosos per a adaptar-se el millor possible al medi que habiten, i és el cas d'aquest individu: una oruga tropical que adopta aspecte de serp quan es troba amenaçada.

En el cas de l'oruga, la seva estratègia és el  mimetisme . Aquest fenòmen es produeix quan un ésser viu agafa semblança a un altre organisme per tal d'obtenir algun avantatge (semblar més perillós, amagar-se, etc.). En el moment que s'assembla a un animal més perillós, enganya als seus depredadors i evita ser menjada.  El mimetisme pot donar-se conjuntament amb l'aposematisme o la cripsi, no son excloents.

La diversitat de mecanismes és molt gran. Pròximament en presentarem més, i si voleu compartir algun exemple curiós, serà benvingut!

Avanços en l'estudi de la propagació de la SIDA

Els científics de l'Irsi Caixa, grup de recerca impulsat per Obra Social La Caixa i el Departament de Salut de la Generalitat, han descobert la molècula responsable de l'entrada del virus a les cèl·lules dendrítiques de l'organisme, un tipus que trobem al nostre sistema immunitari.

L'article va ser publicat fa menys d'una setmana a la revista PLoS Biology, i és especialment interessant ja que es presentarien una nova família de fàrmacs capaços de bloquejar aquesta molècula i solucionar problemes de resistències als tractaments actuals.

Per a més enllaços i veure més informació de la notícia, podeu dirigir-vos a http://www.irsicaixa.es/media

No hay preguntas estúpidas

Compartim una interessant reflexió de Carl Sagan, extret del seu llibre "El mundo y sus demonios"


Los que tratamos con niños/as de diferentes edades en museos de ciencia, seguro que nos sentimos identificados en este texto, ya que los niños son una fuente inagotable de preguntas, algunas de las cuales, nos hacen sudar la gota gorda. Seguro que también habréis experimentado el cambio de actitud ante la ciencia entre infantil/primaria y cursos superiores de secundaria.


"Excepto para los niños (que no saben lo suficiente como para dejar de hacer preguntas importantes) pocos de nosotros dedicamos mucho tiempo a preguntarnos por qué la naturaleza es como es; de dónde viene el cosmos, o si siempre ha estado allí (...). Incluso hay niños, y he conocido algunos, que quieren saber cómo es una agujero negro, cuál es el pedazo más pequeño de materia, por qué recordamos el pasado y  no el futuro y por qué existe el universo.

De vez en cuando tengo la suerte de enseñar en una escuela infantil o elemental. Encuentro muchos niños que son científicos natos, aunque con el asombro muy acusado y el escepticismo muy suave. Son curiosos, tienen vigor intelectual. Se les ocurren preguntas provocadoras y perspicaces. Muestran un entusiasmo enorme. Me hacen preguntas sobre detalles. No han oído hablar nunca de la idea "pregunta estúpida". 

Pero cuando hablo con estudiantes de instituto encuentro algo diferente. Memorizan "hechos", pero en general, han perdido el placer del descubrimiento, de la vida que se oculta tras los hechos. Han perdido gran parte del asombro y adquirido muy poco escepticismo. Les preocupa hacer preguntas "estúpidas"; están dispuestos a aceptar respuestas inadecuadas; no plantean cuestiones de detalle; el aula se llena de miradas de reojo para valorar, segundo a segundo, la aprobación de sus compañeros. 

Ha ocurrido algo entre el primer curso y los cursos superiores, y no es sólo la adolescencia. Yo diría que es en parte la presión de los compañeros contra el que destaca (excepto en deportes), en parte que la sociedad predica la gratificación a corto plazo, en parte la impresión que la ciencia o las matemáticas no le ayudan a uno a comprarse un coche deportivo (...). Los pocos que todavía muestran interés reciben el insulto de "bichos raros", "repelentes" o "empollones". 

 Pero hay algo más: he visto a muchos adultos que se enfadan cuando un niño les plantea preguntas científicas. ¿Por qué la luna es redonda? preguntan los niños. (...) Demasiados padres y maestros contestan con irritación o ridiculización, o pasan rápidamente a otra cosa: "¿Cómo querías que fuera, cuadrada?". Los niños reconocen en seguida que, por alguna razón, este tipo de preguntas enoja a los adultos. Unas cuantas más experiencias como ésta, y otro niño perdido para la ciencia. No entiendo por qué los adultos simulan saberlo todo ante un niño de seis años. ¿Qué tiene de malo admitir que no sabemos algo? ¿Tan frágil es nuestro orgullo? 

Lo que es más, muchas de estas preguntas afectan a aspectos profundos de la ciencia, algunos todavía no resueltos del todo (...).  Hay mejores respuestas que decirle a un niño que hacer preguntas profundas es una especie de pifia social. Si tenemos una idea de la respuesta, podemos intentar explicarla. Aunque el intento sea incompleto, sirve como reafirmación e infunde ánimo. Si no tenemos ni idea de la respuesta, podemos ir a la enciclopedia. O podríamos decir: "No sé la respuesta. Quizá no la sepa nadie. A lo mejor, cuando seas mayor, lo descubrirás tú".
Hay preguntas ingenuas, preguntas tediosas, preguntas mal formuladas, preguntas planteadas con una inadecuada autocrítica. Pero toda pregunta es un clamor por entender el mundo. No hay preguntas estúpidas." 

Carl Sagan
El mundo y sus demonios
Pgs. 348-349